cant
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈkan/ balear /ˈkant/, /ˈkan/ Occidental: nord-occidental /ˈkan/ valencià /ˈkant/, /ˈkan/
Nom
[modifica]cant m. (plural cants)
- Acció de cantar
- Composició musical destinada a ésser cantada
- Versos, especialment èpics, heroics
Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]cant
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: 1
- Anagrama: tanc
Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]Nom
[modifica]cant m. (plural cants)
Nom
[modifica]cant m. (plural cants)
- (preliterari) caire
- (preliterari) còdol
- cantell
- «Si lo senyor de la nau farà metre res en cant, que és a entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)
- Si el senyor de la nau fa posar res en cantell, que és provocar verdet, que tot el dany sigui pagat.
Derivats
[modifica]Adverbi
[modifica]cant
- forma alternativa de quan
- «Cant lo bisbe s' acostà a la fin de la sua vida, féu venir metges, si per aventura li poguessen ajudar.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)
- forma alternativa de quant
- «Él nos feÿa hereter de cant havia, que bé ·ns podíem metre en aquela guerra per bona raó, pus él nos feÿa donació de Navarra.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)
Adjectiu
[modifica]cant (femení canta, femení plural cantes)
- forma alternativa de quant
- «Per tal que sàpien aquels qui aquest libre veuran cantes partides ha en Maylorques, eles són·xv·. la primera és Andrayig e Sancta Ponça e Bunyola e Sòller e Almerug e Pollença; e aquestes són les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)
Verb
[modifica]cant
Vegeu també
[modifica]Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Derivats del llatí al català antic
- Substantius en català antic
- Adverbis en català antic
- Adjectius en català antic
- Formes verbals en català antic