caire

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Caire


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkaj.ɾə/, occidental /ˈkaj.ɾe/
  • Rimes: -ajɾe
  • Etimologia: Del llatí quadrum ‎(«quadrat»), segle XIV, doblet de quadro i quadre.

Nom[modifica]

caire m. ‎(plural caires)

  1. Extremitat o punta d'alguna cosa.

Compostos i expressions[modifica]

  • Caire de pedra foguera: cantonada.
  • Mudar el caire a la seva pedra: mudar de parer o d'opinió.
  • De caire: de costat i no de pla.
  • Anar de caire: tòrcer el cos d'un costat i altre.

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

caire

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb cairar
  2. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb cairar
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb cairar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkaj.ɾe/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

Nom[modifica]

caire m. ‎(plural caires)

  1. cantó

Verb[modifica]

caire

  1. caure

Variants[modifica]