Viccionari:Pronúncia de l'occità

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca

La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. El X-SAMPA és semblant a l'AFI, però només usa caràcters ASCII. Vegeu Viccionari:Pronúncia.

Llista de l'alfabet occità amb les diferents transcripcions que poden tenir en la pronúncia de l'occità, segons un model normatiu que pot tenir variacions regionals. Només s'indiquen les variacions en aranès per raons de proximitat, encara que poden ser extensibles al gascó. Per a més informació vegeu la Viquipèdia.

Vocals
Lletra  AFI  Comentaris
a [a] a, à
[ɔ] á
[o̞] -a àtona final i els plurals (Nota)
e [e] e, é
[ε] è
i [i] i, í
[j] en els diftongs
o [u] o, ó
[ɔ] ò
u [y] u, ú
[w] en els diftongs
Diftongs decreixents
Lletra  AFI  Comentaris
ai [aj]
au [aw]
ai [aj]
ei [ej]
eu [ew]
èi [ɛj]
èu [ɛw]
iu [iw]
oi [uj]
ou [uw]
òi [ɔj]
òu [ɔw]
Diftongs creixents
Lletra  AFI  Comentaris
ia [ja] no final
[jo̞] àton final o plural, hiat si és tònic final o plural
[jɔ]
[jɛ]
[ju]
ue [we]
[wɛ]
ui [wi]
uo [wu]
[wɔ] excepte uòu [jɔw]

Nota: La -a (final àtona), anomenada mig sonant (mièg sonant), es representa majoritàriament a l'actualitat per [ɔ] tot i que les transcripcions anteriors als anys 80 coincidien a definir-la com una vocal mitjana. Se sol dir actualment que la seva realització pot variar entre [ɔ], [o̞] (la o del català septentrional i castellà), i [ɑ] (una a final d'alguns parlars del català nord-occidental). Algunes varietats han conservat [a] i a algunes parles es pot trobar [u].

Consonants
Lletra  AFI  Comentaris
b [b]
[β] intervocàlic o en contacte amb [r], [l], [z]
[bb] geminada en grup -bl- darrera vocal
[p] -b final
c [s] ce, ci, ç
[k]
[tʃ͡] ch
[ts͡] cs, cc+e, cc+i
tt ct geminació
d [d]
[ð] intervocàlic o en contacte amb [r], [l], [z]
[t] a final de paraula, excepte -nd on és muda
f [f]
g [g]
[ɣ] intervocàlic o en contacte amb [r], [l], [z]
[gg] geminada en grup -gl- darrera vocal
[tʃ͡] -g, ge, gi, darrere vocal
[ʃ] -g, ge, gi, darrere consonant
[dʒ͡] tge, tgi
h  ∅ muda, només usada en dígrafs lh, nh
[h] aspirada en aranès quan substitueix una f
j [dʒ͡] ([ʒ] en aranès)
l [l]
[ʎ] lh, excepte a final de paraula i plurals si no provoca homòfons
[ll] ll, tl, geminació
m [m]
[n] davant consonant excepte b, m, p (i n, s en aranès)
[n] -m, -mp, a final de paraula (excepte en aranès)
[mm] tm, geminació
n [n]
[m] davant b, m, p
[ŋ] davant c/qu, g/gu
[ɱ] davant f
[ɲ] nh, excepte a final de paraula i plurals si no provoca homòfons
 ∅ muda a final de paraula (excepte en aranès), i en nf, ns, -rn
[nn] gn, mn, tn, geminació
p [p]
q [k] qu
r [r] a principi de paraula, rr intervocàlic, i desprès de n, l
[ɾ]
[rr] sr, geminació
 ∅ muda a final de paraula
s [s] s, ss, sc, essa sorda
[z] sonora intervocàlica
[ʃ] sh
t [t]
[tʃ͡] tg, tj (en aranès [dʒ͡])
[ts͡] tz (en aranès [dz͡])
 ∅ muda en els grups -nt, -lt, a final de paraula
[tt] bt, ct, gd, pt, geminació
v [b]
[β] intervocàlic o en contacte amb [r], [l], [z]
x [ts]
[s] davant consonant
z [z]
[s] -z, a final de paraula

Referències[modifica]