caure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CAURE, cauré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

cau·re intr.

  1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
  2. Anar a parar involuntàriament a un lloc diferent.
  3. Pecar, cometre alguna falta.
  4. Tocar, esdevenir per atzar.
  5. Escaure's en cert temps o cert lloc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: caic, cau, caiem

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: caure