recaure

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /rəˈkaw.ɾə/, occidental /reˈkaw.ɾe/
  • Rimes: -awɾe
  • Etimologia: Del prefix re- i caure.

Verb[modifica]

recaure intr.

  1. Ser adjudicat per sort, o per repartiment.
    «Així ho van anar fent i un bon dia la sort va recaure sobre la princesa Cleodolinda» [1]
    «... però la ciutat de Lleida havia d'afrontar-ne el manteniment pagant un nou impost anomenat la lliura del vi o de l'Estudi, que va recaure damunt del vi que entrava a Lleida.» [2]
  2. Tornar a emmalaltir.
    «De fet, si hi havia algun interval i millorava un xic, immediatament tornava a recaure.» [3]

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Lluís Folch i Soler, Món dels infants en els contes, Edicions Universitat Barcelona, 2006, pàgina 168
  2. Salvador Claramunt, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta, Edicions Universitat Barcelona, 2003, pàgina 122
  3. Hipócrates, Tractats mèdics: Sobre la naturalesa de L'Home epidèmies, I i III. Text revisat i traduït per Josep Alsina, Fundació Bernat Metge, 1972, pàgina 106