tomber

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tɔ̃ˈbe/
    àudio
  • Etimologia: Del fràncic *tūmōn («rodolar, lliscar»), del protogermànic *tūmōną («girar, voltar»).

Verb[modifica]

tomber

  1. caure
    La chaise tomba par terre.—«La cadira cau per terra.»
  2. (rugbi) deixar-se caure
  3. fracassar
    Cette pièce est tombée à la première représentation.—«Aquesta obra ha fracassat des de la primera representació.»
  4. tocar
    Cette terre est tombée en partage au cadet.—«Aquesta terra li ha tocat en herència al menor.»
  5. seduir
    Tomber une fille.—«Seduir una noia.»
  6. acabar, portar, desembocar
    La rue Saint-Benoît tombe dans la rue Jacob.—«El carrer Saint-Benoît porta al carrer Jacob.»

Compostos i expressions[modifica]

Conjugació[modifica]

Com a auxiliar es fa servir l'avoir en ús transitiu i l'être en els altres casos.

Vegeu també[modifica]