cau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: Del llatí cavus ‎(‘buit’), segle XIV.

Nom

cau m. ‎(plural caus)

1. Forat en terra on certes bèsties s’hi amaguen.
2. Refugi d’animal salvatge.
3. Habitació o refugi miserable.
4. Cambra per a afers personals.
5. Lloc de trobada dels agrupaments escoltes.

Compostos i expressions

• memòria cau
• servidor cau

Traduccions

Forat de bèsties

• Anglès: den ^(en)
• Castellà: cubil ^(es)
• Francès: tanière ^(fr)

Verb

cau

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb caure.

Verb

cau

1. (col·loquial balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cavar.

Variants

• cavo, cave, cavi, cav

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: aüc, cua, uca, ucà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC