pobre

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpɔ.βɾə/, occidental /ˈpɔ.βɾe/
• Etimologia: Del llatí pauper.

Adjectiu

po·bre m. ‎(femení pobra, plural invariable pobres)

1. Que no té recursos per viure o són insuficients.
2. Digne de llàstima o pena. En aquest cas s'acostuma a escriure davant del nom.
3. innocent, ingenu
4. Sense ornamentacions, escàs.
5. Sense gaire contingut.

Derivats

• pobrejar
• pobretejar
• pobresa
• empobrir

Antònims

• ric
• afortunat

Sinònims

• estèril, faltat, mancat, àrid.
• mediocre.
• miserable, necessitat, trist.
• pelat.

Traduccions

que no té recursos per viure

• Anglès: poor ^(en)
• Castellà: pobre ^(es)

• Francès: pauvre ^(fr)
• Italià: povero ^(it)

Nom

po·bre m. ‎(plural pobres, femení pobra)

1. Persona sense recursos per viure.

Sinònims

• captaire, pidolaire.

Traduccions

persona sense recursos per viure

• Castellà: pobre ^(es)

• Francès: pauvre ^(fr)

Castellà

• Pronúncia: /ˈpo.βɾe/
• Etimologia: Del llatí pauper.

Adjectiu

po·bre inv. ‎(plural pobres)

1. pobre, pobra

Nom

po·bre m. f. ‎(plural pobres)

1. pobre, pobra

Portuguès

• Pronúncia: /ˈpɔ.βɾɨ/
• Etimologia: Del llatí pauper.

Adjectiu

pobre inv. ‎(plural pobres)

1. pobre

Antònims

• rico

Nom

pobre m. f.

1. pobre

   Os pobres terão o Reino de Deus.—«Els pobres tindran el Regne de Déu»