trist

Català

• Pronúncia: /ˈtɾist/
• Rimes: -ist
• Etimologia: Del llatí tristis, segle XIII.

Adjectiu

trist m. ‎(femení trista, plural masculí trists o tristos, plural femení tristes)

1. sense alegria
2. pobre, escàs

Derivats

• tristor
• tristament
• entristir

Sinònims

• dolorós, lamentable, penós
• malenconiós
• miserable, necessitat, pobre

Antònims

• xiroi

Traduccions

trist [1] (sense alegria)

• Alemany: traurig ^(de)
• Anglès: sad ^(en)
• Castellà: triste ^(es)

• Eslovè: žalosten ^(sl)
• Francès: triste ^(fr)
• Italià: triste ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot