trist

Potser volíeu: TRIST

Català

• Pronúncia: /ˈtɾist/
• Rimes: -ist
• Etimologia: Del llatí tristis, segle XIII.

Adjectiu

trist m. ‎(femení trista, plural masculí trists o tristos, plural femení tristes)

1. Que no té alegria.
2. Pobre, escàs.

Derivats

• tristor
• tristament
• entristir

Sinònims

• dolorós, lamentable, penós
• malenconiós
• miserable, necessitat, pobre

Antònims

• xiroi

Traduccions

trist [1] (sense alegria)

• Albanès: i mërzitur ^(sq)
• Alemany: traurig ^(de)
• Anglès: sad ^(en)
• Àrab: حَزِين ^(ar)
• Armeni: տխուր ^(hy) ‎(tkhur)
• Basc: goibel ^(eu)
• Búlgar: тъ̀жен ^(bg)
• Castellà: triste ^(es)
• Coreà: 슬프다 ^(ko)
• Danès: trist ^(da)
• Eslovac: smutný ^(sk)
• Eslovè: žalosten ^(sl)
• Esperanto: malgaja ^(eo)
• Estonià: kurb ^(et)
• Finès: surullinen ^(fi)
• Francès: triste ^(fr)
• Friülà: avilît ^(fur)
• Gallec: triste ^(gl)
• Gal·lès: trist ^(cy)
• Georgià: სევდიანი ^(ka) ‎(sevdíani)
• Grec: λυπημένος ^(el) ‎(lipimenos)
• Hebreu: עָצוּב‎ ^(he)
• Hindi: उदास ^(hi)
• Hongarès: szomorú ^(hu)
• Ido: trista ^(io)
• Indonesi: sedih ^(id)
• Irlandès: brónach ^(ga)
• Islandès: dapur ^(is)
• Italià: triste ^(it)
• Japonès: 悲しい ^(ja)

• Jiddisch: טרויעריק‎ ^(yi)
• Kazakh: қайғылы ^(kk) ‎(qayğılı/khaiguili)
• Khmer: កន្លេង ^(km)
• Kurd: xemgîn ^(ku)
• Laosià: ກ່ຳ ^(lo)
• Llatí: tristis ^(la), maestus ^(la)
• Llengua de signes catalana: TRIST ^(csc)
• Macedoni: та́жен ^(mk)
• Mongol: уйтгартай ^(mn)
• Neerlandès: triest ^(nl), verdrietig ^(nl)
• Noruec: trist ^(no)
• Persa: غمگین‎ ^(fa)
• Polonès: smutny ^(pl)
• Portuguès: triste ^(pt)
• Quítxua: llakisqa ^(qu)
• Romanès: trist ^(ro)
• Rus: гру́стный ^(ru) ‎(grustni)
• Sànscrit: खिन्न ^(sa)
• Serbocroat: жалостан ^(sh), žalostan ^(sh)
• Suec: ledsen ^(sv)
• Tadjik: ғамгин ^(tg)
• Tagal: malungkot ^(tl)
• Tai: เศร้า ^(th)
• Turc: üzgün ^(tr)
• Txec: smutný ^(cs)
• Ucraïnès: сму́тний ^(uk) ‎(smutni)
• Uzbek: qaygʻuli ^(uz)
• Vietnamita: buồn ^(vi)
• Xinès: 哀傷 ^(zh) ‎(哀伤, āishāng)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot