smutny

Polonès

• Pronúncia: /ˈsmut.nɨ/
• Etimologia: De smutek ‎(«tristesa») i el sufix -ny, doblet de smętny, segle XV.

Adjectiu

smutny ‎(comparatiu smutniejszy, superlatiu najsmutniejszy)

1. trist

Declinació

Declinació de smutny

cas	singular				plural
	masculí personal animat	masculí inanimat	neutre	femení	viril	no viril
nominatiu, vocatiu	smutny		smutne	smutna	smutni	smutne
genitiu	smutnego			smutnej	smutnych
datiu	smutnemu				smutnym
acusatiu	smutnego	smutny	smutne	smutną	smutnych	smutne
instrumental	smutnym				smutnymi
locatiu				smutnej	smutnych

Miscel·lània

• Síl·labes: smut·ny (2)
• Heterograma de 6 lletres (mnstuy)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre smutny
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre smutny
• Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre smutny