afortunat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ə.fur.tuˈnat/, balear /ə.foɾ.tuˈnat/, /ə.fur.tuˈnat/

Occidental: /a.foɾ.tuˈnat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Parasíntesi del prefix a-, fortuna i el sufix -at, segle XV.

Adjectiu

afortunat m. ‎(femení afortunada, plural masculí afortunats, plural femení afortunades)

1. Que ha estat afavorit per la fortuna.

Sinònims

• benastruc, benaventurat, benaventurós, faust, sortós, venturós

Traduccions

Traduccions

• Alemany: glücklich ^(de)
• Anglès: fortunate ^(en)
• Búlgar: късметлийски ^(bg) ‎(kasmetliski)
• Castellà: afortunado ^(es)
• Danès: heldig ^(da)

• Finès: onnekas ^(fi)
• Grec: τυχερός ^(el) ‎(tikherós)
• Grec antic: ἐυτυχής ^(grc) ‎(eytykhḗs)
• Portuguès: afortunado ^(pt)
• Suec: lycklig ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·for·tu·nat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB