rico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ri·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ricar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈri.ko/
  • Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz («reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs («rei, governant»).

Adjectiu[modifica]

ri·co m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

  1. ric
  2. gustós, bo
    Esta sopa está muy rica, con fundamento.—«Aquesta sopa està molt gustosa, amb substància.»

Antònims[modifica]


Portuguès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈʁi.ku/
  • Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz («reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs («rei, governant)».

Adjectiu[modifica]

rico m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

  1. ric, adinerat
    Ele é muito rico, mas não é muito feliz.—«Ell és molt ric, però no gaire feliç!»
  2. ric, abundant
    O palácio era famoso pela sua rica decoração.—«El palau era famós per la seva rica decoració.»
  3. gustós, bo
    Mas que rica sobremesa!—«Quines postres més bones!»

Antònims[modifica]