trontollar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /tɾun.tuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /tɾon.toˈʎa/, valencià /tɾon.toˈʎaɾ/

Verb[modifica]

tron·to·llar intr., trans.

  1. Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament, en especial quan hi ha risc de que es desprengui d'algun lloc.
    Les copes trontollaven en les estanteries cada cop que picaven de peus.
    Trontollar un queixal.
  2. Per extensió, alguna cosa (un govern, un acord, la pau, etc.) tenir un gran risc de caure, trencar-se o no poder esdevenir.
    Els acords amb la competència trontollen per culpa de la nova patent.
    Ja trontollava el govern abans de dimitir els seus ministres en massa.
    La pau trontolla a l'Orient Mitjà amb cada nova acció violenta.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trontollo, trontolla, trontollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]