falla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: fal·la


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí facula, segle XIII, diminutiu de fax ‎(«torxa»), doblet del cultisme fàcula. [2] Del verb fallir, segle XIV.

Nom[modifica]

fa·lla f. ‎(plural falles)

  1. Manat de branques, o altres matèries combustibles, que s’encenen per calar foc o com a petita torxa.
  2. Foguera.
  3. (folklore) Cadafal amb figures que es crema en poblacions valencianes per les festes de Sant Josep.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fa·lla f. ‎(plural falles)

  1. Falta d’una cosa necessària.
  2. (geologia) Fractura de l’escorça terrestre amb un desplaçament relatiu de roca.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ˈfa.ʎa/, meridional /ˈfa.ʝa/
Americà: /ˈfa.ʝa/, austral \ˈfa.ʒa\

Nom[modifica]

fa·lla f. ‎(plural fallas)

  1. falta, mancança
  2. fallada
  3. (geologia) falla

Nom[modifica]

fa·lla f. ‎(plural fallas)

  1. (folklore) falla