Josep

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ʒuˈzɛp/
Occidental: nord-occidental /d͡ʒoˈzɛp/, valencià /d͡ʒuˈzɛp/
  • Rimes: -ɛp
  • Etimologia: Del llatí Joseph, de l'hebreu bíblic יוֹסֵף ‎(Yosef, «Déu ens ajuda»), fill de Jacob.

Nom propi[modifica]

Josep m. ‎(plural Joseps)

  1. (bíblic) Onzè i fill favorit de Jacob, casat amb Rachel.
  2. (cristianisme) El marit de la verge Maria al Nou Testament.
  3. Prenom masculí

Compostos i expressions[modifica]

  • De Joseps, Joans i ases n'hi a totes les cases = irònicament, un nom propi molt estès.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Jo·sep (2)
  • Anagrama: jopes

Vegeu també[modifica]