escorça

Català

• Pronúncia:

Oriental: /əsˈkɔr.sə/

Occidental: nord-occidental /esˈkɔr.sa/, valencià /esˈkɔɾ.sa/, /esˈkɔɾ.sɔ/

Nom

es·cor·ça f. ‎(plural escorces)

1. Part exterior del tronc dels arbres.
2. embolcall

Compostos i expressions

• Escorça terrestre: part superior del globus terraqüi.

Sinònims

• Part exterior del tronc dels arbres: corfa.

Traduccions

Part exterior del tronc dels arbres

• Alemany: Rinde ^(de) f.
• Anglès: bark ^(en)
• Castellà: corteza ^(es)
• Eslovac: borka ^(sk) f.
• Esperanto: arboŝelo ^(eo)
• Francès: écorce ^(fr)

• Italià: corteccia ^(it) f.
• Llatí: cortex ^(la) m.
• Marathi: साल ^(mr)
• Polonès: kora ^(pl) f.
• Portuguès: casca ^(pt) f.
• Rus: кора́ ^(ru) f. ‎(korà)

Figuradament embolcall

• Castellà: corteza ^(es)

• Marathi: साल ^(mr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: escorça