tronc

De Viccionari


Català
[modifica]

troncs d'arbres
Oriental:  central /ˈtɾoŋ/, balear /ˈtɾoŋk/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɾoŋ/
valencià /ˈtɾoŋk/, /ˈtɾoŋ/
  • Rimes: -oŋk
  • Etimologia: De l'adjectiu llatí trǔncus ‎(«tallat, mutilat») i més endavant també en llatí «tronc d'un arbre», segle XIV.

Nom[modifica]

tronc m. ‎(plural troncs)

  1. (botànica) Part dels arbres entre l'arrel i la copa, equivalent a la tija d'altres vegetals.
  2. (anatomia) Part del cos entre les extremitats i el cap.
  3. Centre d'una disciplina o organització.
  4. (argot casteller) Part vertical central d'un castell per sota del pom de dalt.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

tronc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de troncar

Vegeu també[modifica]