tija

Català

tija tallada

• Pronúncia: oriental /ˈti.ʒə/, occidental /ˈti.d͡ʒa/
• Etimologia: Del francès tige, provinent del llatí tibia ‎(«flauta»).

Nom

ti·ja f. ‎(plural tiges)

1. Part de la planta que uneix arrels i fulles

Sinònims

• canoca, canya, canyiula, canyoca.

Traduccions

Traduccions: tija

• Alemany: Sprossachse ^(de) f.
• Anglès: stem ^(en), stalk ^(en)
• Castellà: tallo ^(es)
• Eslovac: stonka ^(sk) f.
• Esperanto: tigo ^(eo)

• Francès: tige ^(fr)
• Italià: stelo ^(it)
• Polonès: łodyga ^(pl) f.
• Portuguès: caule ^(pt) m.
• Rus: сте́бель ^(ru) m. ‎(stébel)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot