tija

Català

tija tallada

• Pronúncia: oriental /ˈti.ʒə/, occidental /ˈti.d͡ʒa/
• Etimologia: Del francès tige, provinent del llatí tibia ‎(«flauta»), segle XX.

Nom

ti·ja f. ‎(plural tiges)

1. Part de la planta que uneix arrels i fulles

Sinònims

• canoca, canya, canyiula, canyoca.

Traduccions

Traduccions: tija

• Albanès: kërcell ^(sq) m.
• Alemany: Sprossachse ^(de) f.
• Anglès: stem ^(en), stalk ^(en)
• Àrab: سَاق‎ ^(ar) f.
• Armeni: ցողուն ^(hy) ‎(txokhun)
• Belarús: сцябло́ ^(be) n. ‎(stsiabló)
• Búlgar: стъбло ^(bg) n.
• Castellà: tallo ^(es)
• Danès: stængel ^(da) c.
• Eslovac: stonka ^(sk) f., steblo ^(sk) n.
• Eslovè: steblo ^(sl) n.
• Esperanto: tigo ^(eo)
• Estonià: vars ^(et)
• Finès: varsi ^(fi)
• Francès: tige ^(fr)
• Gallec: talo ^(gl) m.
• Georgià: ღერო ^(ka) ‎(guero)
• Grec: μίσχος ^(el) m. ‎(miskhos)
• Grec antic: καυλός ^(grc) m. ‎(kaulós)
• Hebreu: גִּבְעוֹל‎ ^(he) m.
• Hindi: तना ^(hi) m.

• Hongarès: szár ^(hu)
• Italià: stelo ^(it), gambo ^(it) m.
• Japonès: 茎 ^(ja)
• Kazakh: ցողուն ^(kk) ‎(ցողուն)
• Kurd: bistîk ^(ku) f.
• Llatí: caulis ^(la) f.
• Neerlandès: steel ^(nl) m., stengel ^(nl) m.
• Noruec: stengel ^(no) m.
• Persa: ساقه ^(fa)
• Polonès: łodyga ^(pl) f.
• Portuguès: caule ^(pt) m., talo ^(pt) m.
• Romanès: tijă ^(ro) f., tulpină ^(ro) f.
• Rus: сте́бель ^(ru) m. ‎(stébel)
• Serbocroat: стабљика ^(sh), stabljika ^(sh) f.
• Suec: stjälk ^(sv) c.
• Turc: sap ^(tr)
• Txec: stonek ^(cs) m.
• Ucraïnès: стебло́ ^(uk) n. ‎(steblò)
• Uzbek: poya ^(uz)
• Vietnamita: thân ^(vi)
• Xinès: 莖 ^(zh) ‎(茎, jīng)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot