planta
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Contingut
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
- Rimes: -anta
- Etimologia: Del llatí planta («part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV
- Anagrama: plàtan
Nom[modifica]
plan·ta f. (plural plantes)
- Vegetal herbaci.
- Aquesta planta fa flors grogues.
- Pis o nivell d'una construcció.
- L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
- Aspecte o primera impressió que fa una persona.
- Quina planta que fas!
- planta del peu
- S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
- Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
- Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
- Aquesta església té planta de creu llatina.
- Instal·lació industrial gran.
- Està previst construir una planta de producció elèctrica.
Compostos i expressions[modifica]
- Tenir bona planta: ser atractiu
- planta del peu
Derivats[modifica]
Relacionats[modifica]
Sinònims[modifica]
- herba
- pis
- aparença, aspecte, fila (vulgarisme), pinta (vulgarisme), presència
- fonaments, horitzontal, projecte, secció
Traduccions[modifica]
Vegetal
Pis o nivell d'una construcció
Verb[modifica]
plan·ta (infinitiu plantar)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar
Vegeu també[modifica]
- Planta a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: planta
Castellà[modifica]
- Pronúncia: /ˈplan.ta/
Nom[modifica]
plan·ta f. (plural plantas)
Verb[modifica]
plan·ta (infinitiu plantar)
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈplan.ta/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).
Nom[modifica]
planta f. (genitiu plantae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | planta | plantae |
Vocatiu | planta | plantae |
Acusatiu | plantam | plantās |
Genitiu | plantae | plantārum |
Datiu | plantae | plantīs |
Ablatiu | plantā | plantīs |
Vegeu també[modifica]
- planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834
Categories:
- Rimes en català -anta
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Botànica en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Substantius femenins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Substantius en llatí
- Terminologia Anatomica