planta

De Viccionari
Potser volíeu: plantà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈpɫan.ta/
  • Rimes: -anta
  • Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca a terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV.

Nom[modifica]

planta f. ‎(plural plantes)

  1. Vegetal herbaci.
    Aquesta planta fa flors grogues.
  2. Pis o nivell d'una construcció.
    L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
  3. Aspecte o primera impressió que fa una persona.
    Quina planta que fas!
  4. planta del peu
    S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
  5. Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
  6. Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
    Aquesta església té planta de creu llatina.
  7. Instal·lació industrial gran.
    Està previst construir una planta de producció elèctrica.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

planta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈplan.ta/, meridional \ˈplaŋ.ta\
Americà: alt /ˈplan.t(a)/, baix \ˈplaŋ.ta\, austral /ˈplan.ta/

Nom[modifica]

planta f. ‎(plural plantas)

  1. planta

Verb[modifica]

planta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb plantar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plan·ta (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈplan.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).

Nom[modifica]

planta f. ‎(genitiu plantae)

  1. planta
  2. (Terminologia Anatomica) planta del peu

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planta plantae
Vocatiu planta plantae
Acusatiu plantam plantās
Genitiu plantae plantārum
Datiu plantae plantīs
Ablatiu plantā plantīs


Vegeu també[modifica]

  • planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834