planta

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
  • Rimes: -anta
  • Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu.
  • Anagrama: plàtan

Nom[modifica]

plan·ta f. ‎(plural plantes)

  1. Vegetal herbaci.
  2. planta del peu
  3. Pis o nivell d'una construcció.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb plantar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

plan·ta f. ‎(plural plantas)

  1. planta: vegetal herbaci.
  2. planta: part inferior del peu.
  3. planta: pis o nivell d'una construcció.

Verb[modifica]

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
  1. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb plantar


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

planta f. ‎(genitiu plantae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planta plantae
Vocatiu planta plantae
Acusatiu plantam plantās
Genitiu plantae plantārum
Datiu plantae plantīs
Ablatiu plantā plantīs
  1. planta
  1. (Terminologia Anatomica) planta del peu

Vegeu també[modifica]

  • planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].