planta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
• Rimes: -anta
• Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV
• Anagrama: plàtan

Nom

plan·ta f. ‎(plural plantes)

1. Vegetal herbaci.

   Aquesta planta fa flors grogues.

2. Pis o nivell d'una construcció.

   L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.

3. Aspecte o primera impressió que fa una persona.

   Quina planta que fas!

4. planta del peu

   S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.

5. Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
6. Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.

   Aquesta església té planta de creu llatina.

7. Instal·lació industrial gran.

   Està previst construir una planta de producció elèctrica.

Compostos i expressions

• Tenir bona planta: ser atractiu
• planta del peu

Derivats

• plantable
• planter
• plantificar

Relacionats

• plantació
• plantador
• plantar
• plantat
• plàntula
• flora, vegetal

Sinònims

• herba
• pis
• aparença, aspecte, fila (vulgarisme), pinta (vulgarisme), presència
• fonaments, horitzontal, projecte, secció

Traduccions

Vegetal

• Alemany: Pflanze ^(de) f.
• Anglès: plant ^(en)
• Basc: landare ^(eu)
• Castellà: planta ^(es) f.
• Eslovè: rastlina ^(sl) f.

• Finès: kasvi ^(fi)
• Francès: plante ^(fr)
• Hindi: पेड़ ^(hi)
• Italià: pianta ^(it)
• Turc: bitki ^(tr)

Pis o nivell d'una construcció

• Anglès: floor ^(en), storey ^(en)
• Castellà: planta ^(es)

• Francès: étage ^(fr)
• Italià: piano ^(it)

Verb

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Vegeu també

• Planta a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: planta

Castellà

• Pronúncia: /ˈplan.ta/

Nom

plan·ta f. ‎(plural plantas)

1. planta: vegetal herbaci.
2. planta: part inferior del peu.
3. planta: pis o nivell d'una construcció.

Verb

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar

1. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb plantar

Llatí

• Pronúncia: /ˈplan.ta/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).

Nom

planta f. ‎(genitiu plantae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	planta	plantae
Vocatiu	planta	plantae
Acusatiu	plantam	plantās
Genitiu	plantae	plantārum
Datiu	plantae	plantīs
Ablatiu	plantā	plantīs

1. planta
2. (Terminologia Anatomica) planta del peu

Vegeu també

• planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834