planta

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈpɫan.tə/, occidental /ˈplan.ta/
  • Rimes: -anta
  • Etimologia: Del llatí planta ‎(«part del peu que toca al terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV
  • Anagrama: plàtan

Nom[modifica]

plan·ta f. ‎(plural plantes)

  1. Vegetal herbaci.
    Aquesta planta fa flors grogues.
  2. Pis o nivell d'una construcció.
    L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
  3. Aspecte o primera impressió que fa una persona.
    Quina planta que fas!
  4. planta del peu
    S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
  5. Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
  6. Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
    Aquesta església té planta de creu llatina.
  7. Instal·lació industrial gran.
    Està previst construir una planta de producció elèctrica.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]


Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb plantar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

plan·ta f. ‎(plural plantas)

  1. planta: vegetal herbaci.
  2. planta: part inferior del peu.
  3. planta: pis o nivell d'una construcció.

Verb[modifica]

plan·ta ‎(infinitiu plantar)

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
  1. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb plantar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈplan.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).

Nom[modifica]

planta f. ‎(genitiu plantae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planta plantae
Vocatiu planta plantae
Acusatiu plantam plantās
Genitiu plantae plantārum
Datiu plantae plantīs
Ablatiu plantā plantīs
  1. planta
  2. (Terminologia Anatomica) planta del peu

Vegeu també[modifica]

  • planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834