planta
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: plantà
Català[modifica]
|
(fitxer) | , valencià | (fitxer) |
- Etimologia: Del llatí planta («part del peu que toca a terra»), per similitud amb la situació natural d'una planta amb el peu, segle XIV.
Nom[modifica]
planta f. (plural plantes)
- Vegetal herbaci.
- Aquesta planta fa flors grogues.
- Pis o nivell d'una construcció.
- L'accidentat està ara a la segona planta de l'hospital.
- Aspecte o primera impressió que fa una persona.
- Quina planta que fas!
- planta del peu
- S'ha enclavat una xinxeta a la planta del peu esquerre perquè anava descalç.
- Per extensió de l'anterior, la part baixa d'un edifici.
- Dibuix que representa la forma de cada secció horitzontal d'un edifici.
- Aquesta església té planta de creu llatina.
- Instal·lació industrial gran.
- Està previst construir una planta de producció elèctrica.
Sinònims[modifica]
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
- Tenir bona planta: ser atractiu
- planta del peu
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Vegetal
|
|
Pis o nivell d'una construcció
|
|
Verb[modifica]
planta (infinitiu plantar)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plantar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plantar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: planta
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈplan.ta/, meridional \ˈplaŋ.ta\
- Americà: alt /ˈplan.t(a)/, baix \ˈplaŋ.ta\, austral /ˈplan.ta/
- Rimes: -anta
Nom[modifica]
planta f. (plural plantas)
Verb[modifica]
planta (infinitiu plantar)
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plantar
- segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb plantar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: plan·ta (2)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈplan.ta/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *plā̆t- («ample, pla»).
Nom[modifica]
planta f. (genitiu plantae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | planta | plantae |
Vocatiu | planta | plantae |
Acusatiu | plantam | plantās |
Genitiu | plantae | plantārum |
Datiu | plantae | plantīs |
Ablatiu | plantā | plantīs |
Vegeu també[modifica]
- planta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.833-834
Categories:
- Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Botànica en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Substantius femenins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Substantius en llatí
- Terminologia Anatomica