pinta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.ta/
• Etimologia:

[1] Del llatí pĕcten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

[2] Del llatí pinctus, participi de pingere.

Nom

pin·ta f. ‎(plural pintes)

1. Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.[1]
2. Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.
3. Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.
4. (peixos) esparrall
5. (peixos) gat
6. (peixos) raor

Traduccions

Estri per a posar en ordre els cabells

• Anglès: comb ^(en)
• Castellà: peine ^(es)

• Francès: peigne ^(fr)
• Italià: pettine ^(it)

Nom

pin·ta m. f. ‎(plural pintes)

1. (col·loquial) Persona que fa malifetes.

Verb

pin·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb pintar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar

Referències

• Pinta a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

Nom

pinta ‎(plural pintas)

1. (medicina) pinta

Referències

• pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].