pinta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.ta/
• Etimologia:

[1] (estri) Del català antic pinte, del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

[2] (pintat) Del català antic pint ‎(«pintat»), del llatí vulgar *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō ‎(«pintar»).

[3] (mesura) Del francès pinte.

Nom

pin·ta f. ‎(plural pintes)

1. Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.
2. (peixos) esparrall
3. (peixos) gat
4. (peixos) raor

Variants

• pinte

Traduccions

Estri per a posar en ordre els cabells

• Anglès: comb ^(en)
• Castellà: peine ^(es)

• Francès: peigne ^(fr)
• Italià: pettine ^(it)

Nom

pin·ta f. ‎(plural pintes)

1. Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.

Nom

pin·ta m. f. ‎(plural pintes)

1. (col·loquial) Persona que fa malifetes.

Nom

pin·ta f. ‎(plural pintes)

1. Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.

Verb

pin·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb pintar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar

Vegeu també

• Pinta a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Anglès

• Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

Nom

pinta ‎(plural pintas)

1. (medicina) pinta

Vegeu també

• pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].