pinta

De Viccionari
Potser volíeu: pintà


Català
[modifica]

Una pinta pels cabells
[1] (estri) Del català antic pinte, del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).
[2] (pintat) Del català antic pint ‎(«pintat»), del llatí vulgar *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō ‎(«pintar»).
[3] (mesura) Del francès pinte.

Nom[modifica]

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.
  2. (peixos) esparrall
  3. (peixos) gat
  4. (peixos) raor

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.

Nom[modifica]

pinta m. f. ‎(plural pintes)

  1. (col·loquial) Persona que fa malifetes.

Nom[modifica]

pinta f. ‎(plural pintes)

  1. Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pinta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pintar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

Nom[modifica]

pinta ‎(plural pintas)

  1. (medicina) pinta

Vegeu també[modifica]

  • pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈpin.ta/, meridional \ˈpiŋ.ta\
Americà: alt /ˈpin.t(a)/, baix \ˈpiŋ.ta\, austral /ˈpin.ta/

Nom[modifica]

pinta f. ‎(plural pintas)

  1. pinta (mesura de capacitat)

Verb[modifica]

pinta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pintar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pintar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pinta