pingo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpɪŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peik- («acolorir, tacar»).

Verb[modifica]

pingō ‎(1a present?), pingis ‎(2a present), pingere ‎(infinitiu), pinxī ‎(perfet), pictum ‎(supí)

  1. acolorir, pintar
    Pingere capillum.
    Acolorir els cabells.
  2. ornar, guarnir, brodar
    Pingere bibliothecam constructione et sillybis
    Decorar els compartiments i rètols d'una biblioteca.
    Pingere acu
    brodar» o «decorar amb l'agulla
  3. representar, dibuixar
    In mensa pingere castra.
    Representar un campament damunt la taula.

Derivats[modifica]