pinte

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: pinté


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.te/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

Nom[modifica]

pinte m. ‎(plural pintes)

  1. (antic, nord-occidental) forma alternativa de pinta

Verb[modifica]

pinte

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pin·te (2)
  • Anagrama: petin

Vegeu també[modifica]