herbaci

Català

• Pronúncia: oriental /ərˈba.si/, occidental /eɾˈβa.si/
• Rimes: -asi
• Etimologia: Del llatí herbaceus, segle XIX.

Adjectiu

her·ba·ci m. ‎(femení herbàcia, plural masculí herbacis, plural femení herbàcies)

1. De la naturalesa o qualitat de l'herba. Per exemple, una planta herbàcia és aquella amb aspecte d'herba.
2. Dit de les plantes no lignificades o amb la tija més o menys dura i rígida, en contraposició amb les plantes llenyoses.

Arcaismes

herbaceo m.

Traduccions

herbaci [1] (de l'herba)

• Alemany: krautig ^(de)
• Anglès: herbaceous ^(en)
• Castellà: herbáceo ^(es) m., herbácea ^(es) f.

• Francès: herbacé ^(fr) m.
• Italià: erbaceo ^(it)
• Llatí: herbaceus ^(la)

herbaci [2] (planta no llenyosa)

• Alemany: krautig ^(de)
• Anglès: herbaceous ^(en)
• Castellà: herbáceo ^(es) m., herbácea ^(es) f.

• Italià: erbaceo ^(it)
• Llatí: herbaceus ^(la)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot