Vés al contingut

herba

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈer.bə/, occidental /ˈeɾ.ba/
  • Etimologia: Del català antic erba, del llatí herba, del protoindoeuropeu *gʰreh₁- («créixer, verdejar»), segle IX.

herba f. (plural herbes)

  1. Nom de les plantes angiospermes sense teixits llenyosos.
  2. Conjunt d'herbes.
    Arrencar l'herba d'un terreny.
  3. (col·loquial) marihuana
    Fumar herba.
    Aquell individu ven herba a bon preu.

Compostos i expressions

[modifica]
  • créixer com la mala herba: Propagar-se en abundància i amb rapidesa.
  • en herba: Els cereals i plantes semblants, que encara no han madurat ni han perdut la verdor.
  • fer herba: Segar l'herba, especialment per alimentar el bestiar.
  • fines herbes: Plantes aromàtiques emprades per a condimentar aliments.
  • mala herba: Herba sense cap utilitat i que perjudica el creixement de la resta d'herbes.
  • mala herba no mor mai: Frase que emfatitza la dificultat per desfer-se de les persones o coses dolentes, més que no pas de les bones.
  • ser mala herba: Ser mala persona.

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: her·ba (2)

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈhɛr.ba/
  • Etimologia: (pendent)

herba f. (genitiu herbae)

  1. herba

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu herba herbae
Vocatiu herba herbae
Acusatiu herbam herbās
Genitiu herbae herbārum
Datiu herbae herbīs
Ablatiu herbā herbīs


Relacionats

[modifica]

Descendents

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en llatí
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «herba». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.