herba
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
herba f. (plural herbes)
- Nom de les plantes angiospermes sense teixits llenyosos.
- Conjunt d'herbes.
- Arrencar l'herba d'un terreny.
- (col·loquial) marihuana
- Fumar herba.
- Aquell individu ven herba a bon preu.
Compostos i expressions[modifica]
- créixer com la mala herba: Propagar-se en abundància i amb rapidesa.
- en herba: Els cereals i plantes semblants, que encara no han madurat ni han perdut la verdor.
- fer herba: Segar l'herba, especialment per alimentar el bestiar.
- fines herbes: Plantes aromàtiques emprades per a condimentar aliments.
- mala herba: Herba sense cap utilitat i que perjudica el creixement de la resta d'herbes.
- mala herba no mor mai: Frase que emfatitza la dificultat per desfer-se de les persones o coses dolentes, més que no pas de les bones.
- ser mala herba: Ser mala persona.
Derivats[modifica]
Relacionats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: her·ba (2)
Vegeu també[modifica]
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈhɛr.ba/
- Etimologia: (pendent)
Nom[modifica]
herba f. (genitiu herbae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | herba | herbae |
Vocatiu | herba | herbae |
Acusatiu | herbam | herbās |
Genitiu | herbae | herbārum |
Datiu | herbae | herbīs |
Ablatiu | herbā | herbīs |
Relacionats[modifica]
Descendents[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia en llatí
- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «herba». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.