herba

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

her·ba f. ‎(plural herbes)

  1. Nom de les plantes angiospermes sense teixits llenyosos.
  2. Conjunt d'herbes.
    Arrencar l'herba d'un terreny.
  3. (col·loquialment) marihuana
    Fumar herba.
    Aquell individu ven herba a bon preu.

Compostos i expressions[modifica]

  • créixer com la mala herba: Propagar-se en abundància i amb rapidesa.
  • en herba: Els cereals i plantes semblants, que encara no han madurat ni han perdut la verdor.
  • fer herba: Segar l'herba, especialment per alimentar el bestiar.
  • fines herbes: Plantes aromàtiques emprades per a condimentar aliments.
  • mala herba: Herba sense cap utilitat i que perjudica el creixement de la resta d'herbes.
  • mala herba no mor mai: Frase que emfatitza la dificultat per desfer-se de les persones o coses dolentes, més que no pas de les bones.
  • ser mala herba: Ser mala persona.

Derivats[modifica]


Relacionats[modifica]


Traduccions[modifica]

Referències[modifica]



Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈhɛr.ba/
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom[modifica]

herba f. ‎(genitiu herbae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu herba herbae
Vocatiu herba herbae
Acusatiu herbam herbās
Genitiu herbae herbārum
Datiu herbae herbīs
Ablatiu herbā herbīs
  1. herba

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Referències[modifica]

  • Herba a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia en llatí
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «herba». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.