trava

De Viccionari
Potser volíeu: travà


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈtɾa.βə/, balear /ˈtɾa.və/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɾa.βa/
valencià /ˈtɾa.va/, /ˈtɾa.βa/
  • Rimes: -ava
  • Etimologia: Femení del català antic *trave, de trau, del llatí trabe(m), acusatiu de trabs ‎(«pal, post») perquè s’hi travaven els animals. Doblet de treu via el francès.

Nom[modifica]

trava f. ‎(plural traves)

  1. Peça que impedeix que una cosa pugui separar-se d’una altra o que es puguin moure.
  2. (figuradament) Obstacle que s’oposa a l’acompliment d’una cosa.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

trava

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de travar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb travar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tra·va (2)
  • Anagrama: varat

Vegeu també[modifica]