trau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Keyhole buttonhole.jpg
  • Pronúncia(i): /tɾaw/
  • Rimes: -aw
  • Etimologia: De l’antic trauc, segle XVI, d’origen preromà.

Nom[modifica]

trau m. ‎(plural traus)

  1. Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
  2. Incisió feta al cos per una ferida aguda.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

trau

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de traure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb traure
  3. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de travar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Alemany[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtʁaʊ̯/

Verb[modifica]

trau

  1. segona persona singular (du) de l'imperatiu actiu de trauen

Compostos i expressions[modifica]