Vés al contingut

trauen

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾa.wən/, occidental /ˈtɾa.wen/
  • Rimes: -awen

Verb[modifica]

trauen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de traure

Miscel·lània[modifica]

Alemany[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtʁaʊ̯ən/
  • Etimologia: De l'alemany medieval trüwen («confiar»), que passà al significat [2] «confiar en un mateix» i [3] «casar-se» en el sentit que la dona és confiada a l'home.

Verb[modifica]

trauen

  1. confiar, refiar
    Er traute den Bremsen nicht mehr und fuhr das Auto in die Werkstatt.
    Ja no confiava en els frens i va portar el cotxe al taller.
    Ich traue diesen Leuten nicht, sie sind mir suspekt.
    N confio en aquesta gent, malfio d'ells.
  2. gosar, atrevir-se
    Nachdem er den Sprung vom Beckenrand geschafft hatte, traute er sich auf das Sprungbrett.
    Després de fer el salt des de la vora de la piscina, gosà pujar al trampolí.
  3. casar-se
    Der Pfarrer traute die beiden Verliebten.
    El pastor casà els dos enamorats.

Sinònims[modifica]

[1] verlassen, vertrauen, zutrauen
[2] wagen, getrauen, riskieren
[3] verheiraten

Antònims[modifica]

[1] misstrauen
[3] scheiden

Conjugació[modifica]

Infinitiu trauen
Verb auxiliar haben
Participi passat getraut
Temps passat traute
Participi present trauend
Tercera persona sing. present traut