aürt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈurt/, occidental /aˈuɾt/
• Rimes: -uɾt
• Etimologia: De aürtar, segle XV.

Nom

aürt m. ‎(plural aürts)

1. cop, xoc, topada brusca

Verb

aürt

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aürtar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ürt (2)
• Anagrames: atur, ruta, trau, truà, tura, urat

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC