aürtar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: aürtà
Etimologia: Del català antic ahurtar/urtar, d’origen cèltic, del protocèltic *wertos, del protoindoeuropeu *wert- ‎(‘donar voltes’), segle XIII. Compareu amb el gal·lès hwrdd ‎(‘xoc, boc, ariet’). Cognat de l’occità antic urtar, italià urtare, francès antic hurter. Tradicionalment considerat d’origen fràncic, l’ús germànic és tardà.

aürtar trans., intr.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aürtar			haver aürtat
gerundi	aürtant			havent aürtat
participi	aürtat, aürtada, aürtats, aürtades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aürto	aürtes	aürta	aürtem	aürteu	aürten
	aürte						val
	aürti						sept
	aürt			aürtam	aürtau		bal
imperfet	aürtava	aürtaves	aürtava	aürtàvem	aürtàveu	aürtaven
passat simple	aürtí	aürtares	aürtà	aürtàrem	aürtàreu	aürtaren
futur	aürtaré	aürtaràs	aürtarà	aürtarem	aürtareu	aürtaran
condicional	aürtaria	aürtaries	aürtaria	aürtaríem	aürtaríeu	aürtarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aürti	aürtis	aürti	aürtem	aürteu	aürtin
present	aürte	aürtes	aürte			aürten	occ, bal
imperfet	aürtés	aürtessis	aürtés	aürtéssim	aürtéssiu	aürtessin
		aürtesses		aürtéssem	aürtésseu	aürtessen
	aürtàs	aürtassis	aürtàs	aürtàssim	aürtàssiu	aürtassin	bal
		aürtasses		aürtàssem	aürtàsseu	aürtassen	val, bal (1)
	aürtara	aürtares	aürtara	aürtàrem	aürtàreu	aürtaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	aürta	aürti	aürtem	aürteu	aürtin
	–				aürtau		bal
	–		aürte			aürten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aürtat
perfet				havem	haveu		... aürtat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aürtar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... aürtar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aürtat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aürtat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aürtat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aürtat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... aürtat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aürtar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... aürtar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aürtat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... aürtat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aürtat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aürtat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... aürtat

Paradigmes de flexió: aürto, aürta, aürtem