Vés al contingut

topar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /tuˈpa/
balear /toˈpa/, /tuˈpa/
Occidental: nord-occidental /toˈpa/
valencià /toˈpaɾ/, /toˈpa/

Verb

[modifica]

topar intr., trans.

  1. Venir a tocar amb certa violència una cosa amb una altra que es troba en el seu camí.
  2. Els animals banyuts, donar cops amb el cap.
  3. Trobar inesperadament allò que es buscava.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: topo, topa, topem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /toˈpaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈpaɾ/, baix /toˈpaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Onomatopeic.

Verb

[modifica]

topar trans., intr. (present topo, passat topé, futur toparé)

  1. topar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: to·par (2)