topar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /tuˈpa/
balear /toˈpa/, /tuˈpa/
Occidental:  nord-occidental /toˈpa/, valencià /toˈpaɾ/

Verb[modifica]

topar intr., trans.

  1. Xocar, sense gaire violència, amb un obstacle.
  2. Els animals banyuts, donar cops amb el cap.
  3. Trobar inesperadament allò que es buscava.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: topo, topa, topem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: topar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /toˈpaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈpaɾ/, baix /toˈpaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Onomatopeic.

Verb[modifica]

topar trans., intr. ‎(present topo, passat topé, futur toparé)

  1. topar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: to·par (2)