trobar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /tɾuˈβa/
Occidental: nord-occ. /tɾoˈβa/, val. /tɾoˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trobà
  • Etimologia: Del llatí vulgar tropare provinent del grec antic τρόπος ‎(tropos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»).
  • Anagrames: barrot, brotar, torbar

Verb[modifica]

tro·bar trans., pron., intr. ‎(pronominal trobar-se)

  1. Veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Compondre en l'art dels trobadors.
  3. pron., concórrer o estar present en alguna part.
  4. pron., coincidir dos o més que vénen de llocs diferents.
  5. pron., ser o estar en un determinat estat.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Aragonès
[modifica]

Verb[modifica]

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Trobar: compondre en l'art dels trobadors.