conèixer

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: conéixer


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kuˈnɛ.ʃə/, balear /koˈnə.ʃə/, /kuˈnɛ.ʃə/
Occidental: nord-occidental /koˈnej.ʃe/, valencià /koˈnej.ʃeɾ/, /koˈne.ʃeɾ/
  • Rimes: -ɛjʃe(ɾ)
  • Etimologia: D'un antic conòixer, del llatí vulgar conōscere, derivat del llatí clàssic cognōscĕre, amb el mateix significat, segle XII.

Verb[modifica]

co·nèi·xer trans., pron., intr. ‎(pronominal conèixer-se)

  1. Tenir idea clara de la fisonomia o figura d'alguna persona.
  2. Entendre, tenir idea d'alguna cosa.
  3. Saber, advertir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: conec, coneix, coneixem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Variants[modifica]

  • conéixer, en valencià.
  • coneixe, reducció col·loquial seguida de pronoms febles.
  •  : Conèixer-losConeixe'ls

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: conèixer