trobegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /tɾo.βeˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

trobegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb trobar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] trobés, trobàs o trobara.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·be·gués (3)
• Anagrames: brostegeu, torbegués