trobeguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /tɾo.βeˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

trobeguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trobar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] trobessis, trobesses, trobassis, trobasses o trobares.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·be·gues·ses (4)
• Anagrames: brostegésseu, torbeguesses