trobador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /tɾu.βəˈðo/, balear /tɾo.bəˈðo/, /tɾu.bəˈðo/

Occidental: nord-occidental /tɾo.βaˈðo/, valencià /tɾo.βaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De trobar i el sufix -dor, segle XIII.

Nom

trobador m. ‎(plural trobadors, femení trobadora)

1. Aquell que troba algú o alguna cosa
2. Poeta medieval que componia versos per a ser cantats en públic.

Sinònims

• trobaire, joglar

Derivats

• trobadoresc

Traduccions

Poeta medieval

• Anglès: troubadour ^(en)
• Castellà: trovador ^(es) m.
• Francès: troubadour ^(fr) m.

• Italià: trovatore ^(it) m.
• Occità: trobador ^(oc) m.
• Portuguès: trovador ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ba·dor (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tɾu.βaˈðu/

Nom

trobador m. ‎(plural trobadors, femení trobairitz)

1. trobador