troba

Potser volíeu: trobà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɾɔ.βə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾɔ.βa/
	valencià /ˈtɾɔ.ba/, /ˈtɾɔ.βɔ/

• Etimologia: De trobar, segle XII

Nom

troba f. ‎(plural trobes)

1. acció i efecte de trobar, troballa.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: find ^(en)
• Castellà: hallazgo ^(es)
• Francès: trouvaille ^(fr), découverte ^(fr)
• Italià: trovamento ^(it), trovato ^(it)
• Llatí: inventio ^(la)
• Occità: trobada ^(oc), trobament ^(oc)
• Portuguès: achado ^(pt)

Verb

troba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trobar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trobar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ba (2)
• Anagrames: Barot, Bartó, borat, botar, botrà, brota, brotà, obrat, orbat, robat, torba, torbà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

troba

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de trobar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de trobar