torba

Potser volíeu: torbà, torbą

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɔr.bə/, occidental /ˈtoɾ.βa/
• Etimologia: Del francès tourbe, segle XIX.

Nom

torba f. ‎(plural torbes)

1. Tipus de terra argilosa.
2. Material combustible procedent de la descomposició de residus vegetals en llos pantanosos.
3. torbament
4. (valencià) mareig

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Torf ^(de) m.
• Anglès: peat ^(en), turf ^(en)
• Castellà: turba ^(es)
• Eslovac: rašelina ^(sk) f.
• Esperanto: torfo ^(eo)
• Francès: tourbe ^(fr)
• Italià: torba ^(it)
• Polonès: torf ^(pl) m.
• Portuguès: turfa ^(pt) f.
• Rus: торф ^(ru) m. ‎(torf)

Verb

torba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de torbar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb torbar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ba (2)
• Anagrames: Barot, Bartó, borat, botar, botrà, brota, brotà, obrat, orbat, robat, troba, trobà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Polonès

• Pronúncia: /ˈtɔr.ba/
• Etimologia: Del turc torba.

Nom

torba f.

1. bossa

Declinació

Declinació de torba

	singular	plural
Nominatiu	torba	torby
Genitiu	torby	toreb
Datiu	torbie	torbom
Acusatiu	torbę	torby
Instrumental	torbą	torbami
Locatiu	torbie	torbach
Vocatiu	torbo	torby

Derivats

• torebka ‎(«bossa de mà»)