turba

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtur.bə/, occidental /ˈtuɾ.βa/
  • Etimologia: Cultisme del llatí turba, del grec antic τύρβη ‎(týrbē, «aldarull»), segle XIX.

Nom[modifica]

turba f. ‎(plural turbes)

  1. gentalla, gernació

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tur·ba (2)
  • Anagrama: bruta

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): \ˈtuɾ.βa\
  • Rimes: -uɾba
  • Etimologia: Del llatí turba.

Nom[modifica]

turba f. ‎(plural turbas)

  1. torba
  2. turba, turbamulta

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tur·ba (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtʊr.ba/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)twer- («voltar, remoure»).

Nom[modifica]

turba f. ‎(genitiu turbae)

  1. disputa, querella
  2. avalot, tumult, manifestació
  3. multitud

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu turba turbae
Vocatiu turba turbae
Acusatiu turbam turbās
Genitiu turbae turbārum
Datiu turbae turbīs
Ablatiu turbā turbīs