turba

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtur.bə/, occidental /ˈtuɾ.ba/
• Etimologia: Cultisme del llatí turba, del grec antic τύρβη ‎(týrbē, «aldarull»), segle XIX.

Nom

turba f. ‎(plural turbes)

1. gentalla, gernació

Miscel·lània

• Síl·labes: tur·ba (2)
• Anagrama: bruta

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtuɾ.βa\
• Rimes: -uɾba
• Etimologia: Del llatí turba.

Nom

turba f. ‎(plural turbas)

1. torba
2. turba, turbamulta

Miscel·lània

• Síl·labes: tur·ba (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʊr.ba/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)twer- («voltar, remoure»).

Nom

turba f. ‎(genitiu turbae)

1. disputa, querella
2. avalot, tumult, manifestació
3. multitud

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	turba	turbae
Vocatiu	turba	turbae
Acusatiu	turbam	turbās
Genitiu	turbae	turbārum
Datiu	turbae	turbīs
Ablatiu	turbā	turbīs