fer

De Viccionari
Potser volíeu: -fer, FER, fèr, fér


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /ˈfe/
Occidental:  nord-occidental /ˈfe/, valencià /ˈfeɾ/
  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental:  central /ˈfer/
balear /ˈfeɾ/, /ˈfe/
Occidental:  /ˈfeɾ/
  • Rimes: -eɾ
  • Homòfons: fe,
  • Etimologia: Verb: del català antic far~faire, del llatí vulgar *faere, de facere, segle XI.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí feru(m), acusatiu de ferus, segle XIV.

Verb[modifica]

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. formar, construir
    Faré un vaixell.
  2. Portar a terme una acció.
    Feien ganyotes.
  3. En una narració de fets, emprat per a expressar el que ha dit algú.
    —No —féu ell.
  4. fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia…
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys…
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que hom no el vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d’amagat.

Conjugació[modifica]

En els sentits impersonals és defectiu en tercera persona.

Paradigmes de flexió: faig, fa, fem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: fre

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Verb: del llatí facere. Adjectiu: del llatí feru.

Verb[modifica]

fer

  1. fer

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Adjectiu[modifica]

fer

  1. fer

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fɛʁ/ àudio (du fer) 

Nom[modifica]

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

Relacionats[modifica]