fer

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: fèr


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

fer m. ‎(femení fera, plural masculí fers, plural femení feres)

  1. Salvatge, no domesticat.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

fer trans., pron., intr., impers. ‎(pronominal fer-se)

  1. Portar a terme una acció
    Feien ganyotes.
  2. Formar, construir
    Faré un vaixell.
  3. En una narració de fets, emprat per expressat el que ha dit algú.
    Ex: "No" - féu ell.
  4. Fingir, simular
    Fer-se el mort.
  5. (impersonal) Expressar la qualitat o les condicions del temps atmosfèric.
    Fer calor, fer mal dia...
  6. (impersonal) Expressar el temps transcorregut.
    Fa tres dies, demà farà dos anys...
  7. (comodí) Amb un pronom, expressar un altre verb implícit o que no es vol repetir.
    Quan menjava xocolata, ho feia d'amagat"

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • fer-se amb algú = tenir relació
  • fer d'alguna cosa = tenir una professió determinada
  • fer sol, vent... = haver-hi un determinat fenomen atmosfèric
  • fer l'escandall = determinar el cost aproximat de quelcom
  • fer un capmàs = calcular un preu global

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fɛʁ/

Nom[modifica]

fer m. ‎(plural fers)

  1. ferro

Relacionats[modifica]