fingir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /finˈʒi/
Occidental: nord-occ. /finˈd͡ʒi/, val. /finˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: fingí
  • Etimologia: Del llatí fingere ‎(«modelar, fer motlles, simular»).

Verb[modifica]

fin·gir trans.

  1. Pretendre que és certa una cosa que no ho és a través dels propis actes.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: fingir


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

fin·gir ‎(present finjo, passat fingí, futur fingiré)

  1. fingir

Conjugació[modifica]