fingir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /finˈʒi/
Occidental: nord-occidental /finˈd͡ʒi/, valencià /finˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: fingí
  • Etimologia: Del llatí fingere ‎(«modelar, fer motlles, simular»), segle XV, doblet del patrimonial fènyer.

Verb[modifica]

fingir trans.

  1. Pretendre que és certa una cosa que no ho és a través dels propis actes.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fingeixo, fingeix, fingim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fin·gir (2)
  • Anagrama: frigin

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fingir


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \fiŋˈxiɾ\, meridional \fiŋˈhiɾ\
Americà: alt \f(i)ŋˈxiɾ\, baix \fiŋˈhiɾ\, austral \fiŋˈxiɾ\

Verb[modifica]

fingir ‎(present finjo, passat fingí, futur fingiré)

  1. fingir

Conjugació[modifica]


Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fin·gir (2)