sol

De Viccionari
Potser volíeu: Sol, sòl, sól


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (astre, adjectiu)
Oriental:  central /ˈsɔɫ/, (gironí) /ˈsoɫ/
balear /ˈsɔɫ/, septentrional /ˈsuɫ/
Occidental:  /ˈsɔɫ/
  • Pronúncia(i): (música, química, verb) /ˈsɔɫ/
  • Rimes: -ɔl
  • Homòfon: sòl
  • Etimologia: Nom (astre): del llatí del llatí sōl, segle XV.
  • Etimologia: Nom (música): del llatí solve, primera paraula de la cinquena línia de l’himne Ut queant laxis.
  • Etimologia: Nom (química): de l'anglès sol, reducció de solution.
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí sōlus, segle XII.

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural sols)

  1. Astre estel·lar, estrella.
    El text deia que a la nostra galàxia no hi ha un sol, n'hi ha milions.
  2. Lluentor o escalfor que produeix el sol.
    Sortiré a prendre el sol.
  3. Moneda peruana.
    No val un euro, val un sol.
  4. Bona persona, afable, amable, afectuós.
    La teva filla és un sol: avui m'ha ajudat a travessar el carrer.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • ser un sol = ser un amor, encantador
  • voler el sol i la lluna = voler impossibles, voler-ho tot
  • de sol a sol = un dia

Nota d'ús[modifica]

En majúscula, el Sol, quan es refereix a l'astre com a nom propi i en minúscula, el sol, com a nom comú referit als efectes percebuts des de la Terra.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural sols)

  1. (música) Cinquena nota musical.
    A la ràdio fan un concert per a piano en sol menor.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural sols)

  1. (química) Solució col·loïdal.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

sol m. ‎(femení sola, plural masculí sols, plural femení soles)

  1. Sense companyia.
    Estic sol com un mussol; busco noia per compartir aficions.
  2. Solitari, aïllat
    A l'estepa vaig veure un gran arbre sol i envoltat de caribús.
  3. Únic, individual.
    No n'hi ha dos, n'hi ha un de sol.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • estar sol com un mussol = estar molt sol

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

sol ‎(infinitiu soler)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de soler
    Sol ser massa tard quan t'has casat, ja no et pots fer enrere.

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: los (alfagrama), ols

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

sol ‎(comptable i incomptable, plural sols)

  1. sol (moneda peruana).
  2. (incomptable) sol (nota musical).


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsol/
  • Rimes: -ol
  • Etimologia: Del llatí sol [1].
  • Etimologia: Apòcope de solve, paraula amb la qual comença el cinquè compàs de la primera estrofa de l'himne de Sant Joan Baptista, d'on van traure's els noms de les notes musicals [2].
  • Etimologia: De l'anglès sol, de solution [3].

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural soles)

  1. (astronomia) sol
  2. sol (lluentor i escalfor del Sol)
  3. sol (bona persona)
  4. sol (moneda peruana)

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural soles)

  1. sol (nota musical)

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural soles)

  1. (química) sol (solució col·loidal)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: los (alfagrama)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sol


Francès
[modifica]

Parònims: seul.

Nom[modifica]

sol m. ‎(plural sols)

  1. sòl (terra).
  2. sol (nota musical).
  3. sol (moneda peruana).