estrella

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ESTRELLA


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əsˈtɾɛ.ʎə/, balear /əsˈtɾə.ʎə/, /əsˈtɾɛ.ʎə/
Occidental: /esˈtɾe.ʎa/
Informal: /asˈtɾe.ʎa/ (nord-occidental), /asˈtɾe.ʎɛ/ (nord-occidental)

Nom[modifica]

es·tre·lla f. ‎(plural estrelles)

  1. Estel.
  2. Persona famosa dins un camp concret.
  3. Animal marí.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Tenir bona estrella = tenir sort

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /esˈtɾe.ʎa/, meridional /ehˈtɾe.ʝa/
Americà: alt /esˈt͡se.ʝa/, baix /ehˈtɾe.ʝa/, austral \ehˈtɾe.ʒa\
  • Etimologia: Del llatí stella.

Nom[modifica]

es·tre·lla f. ‎(plural estrellas)

  1. (astronomia) estel
  2. estrella
  3. plantatge estrellat (Plantago coronopus)

Sinònims[modifica]

corniciervo, corónopo, cuerno de ciervo, estrellada, estrellamar, hierba de la estrella, hierba cervina, hierba del costado, hierba estrella, pie cervino

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Font Quer, Pío. «512. ESTRELLAMAR». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 722. ISBN 8483072422.