figura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fiˈɣu.ɾə/, occidental /fiˈɣu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí figūra, segle XII.

Nom

figura m. ‎(plural figures)

1. Imatge producte d'un modelat.
2. Forma visible d'un objecte.
3. Representació d'una forma a través del dibuix o la pintura.
4. Parts d'una dansa.
5. Persona destacada dins d'un context.

   Fou una de les principals figures en el camp de la genètica.

Compostos i expressions

• Figura musical: Símbol que representa la durada d'un so.
• Figura geomètrica: Conjunt de punts que delimiten una superfície.

Sinònims

• imatge
• forma, silueta, contorn

Traduccions

Traduccions

• Anglès: figure ^(en), shape ^(en)
• Castellà: figura ^(es)
• Francès: figure ^(fr)
• Italià: figura ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·gu·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afgiru)
• Anagrames: afigur, fugira, fugirà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \fiˈɣu.ɾa\

Americà: alt /f(i)ˈɡu.ɾa/, baix \fiˈɣu.ɾa\

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí figūra.

Nom

figura f. ‎(plural figuras)

1. figura

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·gu·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afgiru)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /fiˈɡuː.ra/
• Etimologia: Del llatí figūra.

Nom

figura f. ‎(plural figure)

• figura

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·gù·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (afgiru)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɪˈɡuː.ra/
• Etimologia: De fingō.

Nom

figūra f. ‎(genitiu figūrae)

1. figura

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	figūra	figūrae
Vocatiu	figūra	figūrae
Acusatiu	figūram	figūrās
Genitiu	figūrae	figūrārum
Datiu	figūrae	figūrīs
Ablatiu	figūrā	figūrīs