sort
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Sort
Català[modifica]
Nom[modifica]
sort f. (plural sorts)
- Fet que passa fortuïtament i que afecta positivament o negativa, especialment quan és positiu.
- Guaita quina sort, acabo de trobar un bitllet de cinc euros.
- Conjunt de fets seqüencials de l'accepció anterior.
- Reiteració d'un fet aleatori amb la mateixa condició de positiu o negatiu.
- Quin sort que tinc, sempre em toca la fava del tortell de reis.
- Per extensió, qualsevol fet que hom considera positiu i difícil d'aconseguir sigui per l'atzar o per esforç propi.
- Tinc una sort amb la meva feina, està feta a la meva mida; ara bé, m'ha costat arribar-hi!
- Allò que hom considera que pertany a l'atzar i del que n'espera resultats positius, esperança.
- Anem a provar sort a les curses de cavalls.
- Futur, esdevenir, especialment quan és complicat o arriscat.
- Ella pateix molt per la sort del seu fill des que va ser reclutat.
- Allò que indica una ajuda o un fet positiu oportú o algun fet insuficientment dolent, la qual cosa evita un problema pitjor. Quan parteix d'uns fets anteriors negatius sovint l'antecedeix la paraula encara.
- Sort d'en Pere que va arribar a temps a salvar aquella dona, sinó ella s'hauria ofegat al riu.
- Vaig arribar tard a l'estadi i encara sort que vaig poder veure el final del partit.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Interjecció[modifica]
sort
- Expressió amb que hom desitja èxit o dóna ànims.
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Anglès[modifica]
- Pronúncia: /sɔːt/ àudio (EUA) ⓘ
Nom[modifica]
sort (plural sorts)