fortuna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Fortuna


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /furˈtu.nə/, occidental /foɾˈtu.na/
  • Rimes: -una
  • Etimologia: Del llatí fortūna, segle XIV, de fors ‎(«sort, fortuna, atzar»).

Nom[modifica]

fortuna f. ‎(plural fortunes)

  1. Sort, particularment quan és bona.
    La fortuna de ser en el lloc adequat. La mala fortuna.
  2. Patrimoni o propietats que hom posseeix.
    Tenia una fortuna valorada en 100.000 euros.
  3. Tempesta, particularment en el mar.
  4. (obsolet) dissort

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: for·tu·na (3)
  • Heterograma de 7 lletres (afnortu)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /foɾˈtu.na/
Americà: alt /f(o)ɾˈtu.na/, baix /foɾˈtu.na/

Nom[modifica]

fortuna f. ‎(plural fortunas)

  1. fortuna

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: for·tu·na (3)
  • Heterograma de 7 lletres (afnortu)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fortuna