oportú

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /u.purˈtu/, balear /o.puɾˈtu/, /u.purˈtu/
Occidental: /o.poɾˈtu/
  • Rimes: -u
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Adjectiu[modifica]

o·por·tú m. ‎(femení oportuna, plural masculí oportuns, plural femení oportunes)

  1. Que es dona de forma pertinent.
    Una resposta oportuna per tallar la discussió. Una reunió oportuna per solucionar el tema.
  2. Dit de qui actua amb encert, de forma convenient.
    La directora estat molt oportuna en la seva intervenció.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]