oportú

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.purˈtu/
	balear /o.poɾˈtu/, /u.purˈtu/
Occidental:	/o.poɾˈtu/

• Rimes: -u
• Etimologia: Del llatí opportūnus, segle XIV.

Adjectiu

oportú m. ‎(femení oportuna, plural masculí oportuns, plural femení oportunes)

1. Que es dona de forma pertinent.

   Una resposta oportuna per tallar la discussió.

   Una reunió oportuna per solucionar el tema.

2. Dit de qui actua amb encert, de forma convenient.

   La directora ha estat molt oportuna en la seva intervenció.

Derivats

• oportunament
• oportunitat

Sinònims

• adequat
• apropiat
• convenient

Traduccions

Traduccions

• Anglès: opportune ^(en), well-timed ^(en)
• Castellà: oportuno ^(es) m.
• Italià: opportuno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·por·tú (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC