tors

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtors/
• Rimes: -oɾs
• Homòfons: tords, torrs
• Etimologia: De l'italià torso ‎(«tija»), segle XX, del llatí thyrsus, del grec antic θύρσος ‎(thýrsos, «tija»).

Nom

tors m. ‎(plural torsos)

1. Tronc del cos humà.
2. Tronc d'una estàtua, especialment si no té les extremitats.

Nom

tors m. pl.

1. Forma plural de tor.

Miscel·lània

• Anagrames: rost, rots, sort, Sort, tros

Català antic

Nom

tors m. pl.

1. forma plural de tor

Nom

tors f. pl.

1. forma plural de tor