Vés al contingut

tros

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtɾɔs/
  • Rimes: -ɔs
  • Etimologia: De l’occità antic tros o formació paral·lela, d'origen incert, segle XIII. Probablement del llatí vulgar *trauce (fragment de fusta), de trāducem (sarment de vinya),[1] amb interferència fonètica (/o/ > /ɔ/) i ampliació semàntica de trossar i destrossar.[2] Tradicionalment comparat amb l’italià torso (tija de planta), del llatí thyrsus (tija), però és improbable una metàtesi en síl·laba tònica.

tros m. (plural trossos)

  1. Part, porció d'un tot.
  2. Àrea de cultiu, típicament petita, en la que hom hi treballa, normalment com a afició.

Variants

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • ser un tros de pa = ser molt bona persona

Descendents

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

tros

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trossar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Pingarrón Seco, Elena. «"Trozo", "destrozar" y otras etimologías oscuras de la Romania», Boletín de la Real Academia Española, núm. 313, p. 269-289, 2016.
  2. Coromines, Joan; et al. «Tros». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VIII: SOG-UX, p. 883-888. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1988.