tros

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔs/
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: De l’occità antic tros o formació paral·lela, d'origen incert, segle XIII. Probablement del llatí vulgar *trauce ‎(‘fragment de fusta’), de trāducem ‎(‘sarment de vinya’), amb interferència fonètica (/o/ > /ɔ/) i ampliació semàntica de trossar i destrossar. Tradicionalment comparat amb l’italià torso ‎(‘tija de planta’), del llatí thyrsus ‎(‘tija’), però és improbable una metàtesi en síl·laba tònica.

Nom

tros m. ‎(plural trossos)

1. Part, porció d'un tot.
2. Àrea de cultiu, típicament petita, en la que hom hi treballa, normalment com a afició.

Variants

• troç

Sinònims

• bocí, gota, mica, àtom
• engruna, fragment, mica, part, partícula, pessic, poc, xic
• fragment, tall

Derivats

• trossejar
• destrossar

Compostos i expressions

• ser un tros de pa = ser molt bona persona

Descendents

• Castellà: trozo
• Portuguès: troço

Traduccions

Part, porció

• Afrikaans: stuk ^(af)
• Albanès: copë ^(sq)
• Alemany: Stück ^(de) n.
• Anglès: piece ^(en), bit ^(en), slice ^(en)
• Armeni: մաս ^(hy) ‎(mas)
• Búlgar: парче ^(bg) n. ‎(partxe)
• Castellà: trozo ^(es) m., pedazo ^(es) m.
• Danès: stykke ^(da) n.
• Eslovac: kus ^(sk) m., kúsok ^(sk) m.
• Esperanto: peco ^(eo)
• Feroès: stykki ^(fo) n.
• Finès: pala ^(fi)
• Francès: morceau ^(fr) m.
• Georgià: ნატეხი ^(ka) ‎(nàtekhi)
• Grec: κομμάτι ^(el) n. ‎(kommati)
• Hongarès: darab ^(hu)
• Italià: pezzo ^(it) m., fetta ^(it) f.
• Letó: gabals ^(lv) m.
• Lituà: gabalas ^(lt) m.
• Llatí: pars ^(la) f., fragmentum ^(la) n., fragmen ^(la) n.
• Neerlandès: stuk ^(nl) n.
• Noruec: stykke ^(no) n.
• Occità: tròç ^(oc) m.
• Polonès: kawałek ^(pl) m.
• Portuguès: pedaço ^(pt) m.
• Rus: кусо́к ^(ru) m. ‎(kussok)
• Suec: stycke ^(sv) n.
• Txec: kus ^(cs)
• Xinès: 片 ^(zh) ‎(piàn)

Verb

tros

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trossar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: rost, rots, sort ^(revers), Sort ^(revers), tors

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot