mica

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈmi.kə/, balear /ˈmi.cə/, /ˈmi.kə/
Occidental: /ˈmi.ka/
  • Rimes: -ika
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mīcca, segle XIII, conservant la consonant sorda del llatí clàssic mīca ‎(«partícula»), que originà el castellà i portuguès miga amb consonat sonora.
  • Anagrames: acim (alfagrama), amic, caïm, Caïm, camí, cima

Nom[modifica]

mi·ca f. ‎(plural miques)

  1. Petita porció.
  2. Mineral d’un grup de la classe dels fil·losilicats, brillant amb aspecte de làmines.

Traduccions[modifica]

Adverbi[modifica]

mica

  1. (antic, eivissenc) gens
  2. (antic) pas (reforçant frases negatives)

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]