brillant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bɾiˈʎan/, balear /bɾiˈʎant/, /bɾiˈʎan/

Occidental: nord-occidental /bɾiˈʎan/, valencià /bɾiˈʎant/, /bɾiˈʎan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De brillar, segle XVII

Adjectiu

bri·llant inv. ‎(plural brillants)

1. Que brilla.
2. Que destaca, que sobresurt per damunt dels altres.
3. Que reflecteix la llum incident.
4. Dit d'una composició que destaca la vivesa dels colors.

Traduccions

que brilla

• Anglès: bright ^(en), shiny ^(en), brilliant ^(en)

• Castellà: brillante ^(es)
• Francès: brillant ^(fr)
• Italià: brillante ^(it), lucente ^(it), luccicante ^(it)

Nom

bri·llant m. ‎(plural brillants)

1. Diamant tallat en facetes per sobre i per sota.
2. Defecte característic dels teixits de seda, quan alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.

Traduccions

diamant

• Castellà: brillante ^(es)

• Francès: brillant ^(fr)
• Italià: brillante ^(it) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC